La doma del bou. Tercera etapa. Descobrir el bou.

El domador albirant el bou entre els arbres. Per primer cop, la consciència es reconeix a si mateixa en tot el que és. El món i el que observa deixen de ser dos. Il.lustració tradicional de la tercera etapa de la doma del bou. El practicant veu per primer cop el bou entre els arbres, símbol del descobriment de la consciència que es reconeix en totes les coses.

Tercera etapa

«Des de la branca més alta

ressona el cant del rossinyol.

El sol escalfa, brisa fresca.

Allà on hi ha aigua, creixen els pollancres.»

Pas rere pas. Zazén rere zazén. Respiració rere respiració. La veritable naturalesa de la consciència comença a revelar-se. El mestre Kakuan descriu aquest moment amb un paisatge senzill. El cant d’un rossinyol, la brisa fresca, els pollancres que creixen vora l’aigua. No parla d’una visió interior, sinó del món tal com és. La consciència no és un pensament, ni una emoció, ni una activitat mental. No habita dins del cos ni es troba en cap lloc concret. És l’espai on tot sorgeix i desapareix. És el cel blau, el vent que mou les fulles i la llum que acarona les muntanyes. Quan això es comprèn, ja no hi ha dins ni fora. Tot és consciència. Tot és el Bou.

Hi ha qui el descobreix de sobte. Com aquell monjo que, després de dècades de pràctica, va sentir el so d’una canya de bambú trencant-se. Amb aquell crac, també es va trencar la seva percepció habitual.

De cop, la consciència va florir i el món sencer va aparèixer com una sola cosa. Això és harmonitzar els sentits. Deixar de separar el que percep del que és percebut. Ja no hi ha subjecte ni objecte. Només un sol moviment, una sola vida. Quan la consciència deixa de fragmentar-se, tot esdevé unitat. Com els poetes que confonen colors amb sabors, la percepció es torna càlida, lluminosa, viva i total.

El Bou apareix quan deixem de buscar-lo. No podem dir què és ni on comença ni on acaba. És com la sal dissolta en l’aigua. Invisible però present. Sentim la seva presència sense poder-la definir. És la realitat mateixa abans que el pensament la divideixi.

Quan mirem el món amb una mirada pura, tot canvia. La puresa no és absència d’imperfecció, sinó absència de judici. Mirar de manera justa vol dir mirar sense aferrar-se. Cada món neix de la qualitat de la nostra mirada. Si la nostra visió és estreta, el món és petit. Si és oberta, el món es torna immens.

Durant la meditació, aprenem a mirar així. Sense fixar-nos en res. Sense voler res. Només deixant que el món sigui. Aleshores la percepció esdevé perifèrica i global. Veiem el conjunt i no les formes. És la mirada del guerrer que percep el moviment abans del gest, la intenció abans de l’acció.

Encara que el camí sigui lent, no és una via de mortificació. El dolor apareix com el vent o la pluja i ens diu deixa anar. El dolor ensenya sense paraules. Quan el sentim plenament, sense resistir-hi, es transforma en saviesa.

El zen no busca destruir res. Revela el que ja és. El Bou no és una conquesta. És un reconeixement. Adonar-se que la consciència universal és aquest mateix instant. El sol sempre ha estat aquí, darrere dels núvols de la ignorància.

La meditació zen no és una pràctica per arribar a ser res. És deixar de voler ser algú. No cal convertir-se en Desperts. Ja ho som. Només cal asseure’s i deixar que aquesta naturalesa profunda s’expressi, silenciosa, com el riu que flueix sense esforç.

Quan deixem que els pensaments passin com núvols en el cel, la llum reapareix. Aquesta és la serenor simple de ser el que som, aquí i ara.

____________________

Aquest text forma part de la sèrie Els deu quadres de la doma del bou, on es descriuen les etapes del despertar espiritual segons el mestre Kuoan Shiyuan (s. XII). Has llegit l’Etapa III: Descobrir el bou. La doma, continua amb la següent etapa, un pas més endins en el misteri de la ment i de la vida.