La doma del bou. Sisena etapa. Muntant el bou i tornant a casa

El domador cavalca serenament sobre el bou. Ja no hi ha lluita ni recerca, només retorn. El so de la flauta és l’alè de la vida mateixa, el ritme d’una consciència reconciliada amb tot el que ´és. Il·lustració del boyer muntant el bou i tornant a casa, tocant una flauta en calma. Representa la pau interior després del combat, la ment domesticada i la unitat amb la vida quotidiana.

Sisena etapa

«Munto el bou i torno a casa.

El so de la meva flauta ressona pels valls.

Canto melodies senzilles de la vida quotidiana,

i qui m’escolta somriu sense saber per què.»

El combat ha acabat. Després de tanta lluita amb la pròpia ment, arriba un moment en què tot es calma. Has buscat, perseguit i domat el bou de la teva ignorància. Has usat el llaç de la concentració i el fuet de l’atenció, i ara, sense que ho esperessis, un dia qualsevol, perceps que alguna cosa ha canviat. Les contradiccions s’han fos. Els extrems ja no es barallen. El bou s’ha rendit, cansat de ser perseguit.

La consciència, abans inquieta i dividida, es torna clara com l’aigua d’un rierol. Ja no hi ha res a defensar ni res a conquerir. La vida es mostra tal com és, sense adorns ni judicis. Recordes les paraules de Yoka Daishi: ja no busca la veritat ni rebutja la il·lusió, perquè ha comprès que totes dues són buides. Quan la percepció deixa de ser manipulada per la ment, el món revela la seva naturalesa transparent.

Ara cavalques tranquil·lament sobre el bou, tornant a casa. No és un retorn cap a un lloc nou, sinó a l’origen que mai havies abandonat. Tot és com sempre, però la mirada és nova. La boira pot cobrir les muntanyes, poden sorgir dificultats o cansament, però res d’això t’aparta del camí, perquè has descobert que el camí és exactament allà on ets.

El so de la flauta acompanya el teu pas. És el so de la vida mateixa, de la consciència reconciliada amb el món. Cada gest, cada respiració, cada mirada és una nota dins d’una melodia que et travessa. Has trobat la teva nota, aquella vibració que et connecta amb el ritme de la Terra i del Cel.

En aquest punt de la pràctica, la ment és transparent com un llac en calma. La veu que surt de tu és càlida i serena, perquè ja no parla des del jo, sinó des del silenci. Vibrar amb la vida vol dir escoltar-la des de dins. Els sons del vent, dels arbres o del teu propi pas són un mateix so. Ja no hi ha subjecte que escolta ni objecte que sona. Només ritme. Només unitat.

El cos, abans rígid i tancat, esdevé flexible i viu. La respiració flueix sense obstacles i l’energia circula lliurement. Les mans, abans crispades per la por, ara s’obren com una plana fèrtil que rep la pluja. Tot el teu ésser respira i ofereix. El que abans era lluita, ara és dansa.

Aquesta alegria no és eufòria ni exaltació. És una joia serena que neix d’haver tornat a la Font. Ja no ets espectador de la realitat, sinó la realitat mateixa. L’ull que mira és el món mirant-se a si mateix a través teu. Els ulls brillen perquè el cor és clar.

La saviesa no és acumular coneixement, sinó deixar que la vida pensi per tu. Ets com un espantaocells al mig del camp, buit per dins però ple de cel. El teu silenci és fecund i la teva presència, una benedicció.

Ja no hi ha combat ni separació. El bou i el domador són un. El camí del Gran Retorn comença aquí, en el cor obert que sap que no hi ha dins ni fora, que tot és la mateixa melodia infinita.

____________________

Aquest text forma part de la sèrie Els deu quadres de la doma del bou, on es descriuen les etapes del despertar espiritual segons el mestre Kuoan Shiyuan (s. XII). Has llegit l’Etapa VI: Muntant el bou i tornant a casa. La doma, continua amb la següent etapa, un pas més endins en el misteri de la ment i de la vida.