La doma del bou. Segona etapa. Descobriment de les petjades

El domador segueix atentament les petjades del bou. Primer pressentiment de la veritat, rastre subtil de la pròpia ment que comença a revelar-se. Il·lustració tradicional de la segona etapa de la doma del bou. El practicant ha trobat les petjades del bou, símbol de les primeres intuïcions de la consciència que desperta al seu propi origen.

Segona etapa

«A la vora del riu, sota els arbres,

descobreix les petjades del bou.

Entre perfums de flors silvestres,

apareixen rastres del seu pas.

És l’indici del camí que condueix a casa.»

Aquesta etapa és el pressentiment. La sensació íntima que el bou és a prop. No el veiem del tot, però les seves petjades apareixen per tot arreu. El bou és la nostra ment —el Gran Oblidat— sobre la qual ja estem asseguts. I, tanmateix, gairebé no en sabem res. Per això sortim a buscar-lo com si fos un animal estrany i llunyà, quan en realitat és “això”, aquí mateix.

Quan aprenem a girar l’atenció cap endins i a practicar zazén, comencem a reconèixer el rastre. Entrar en nosaltres és endinsar-se en un bosc espès: herbes altes, arbustos, una fauna mental desbordant. En una sessió de meditació, la ment sembla espesseir-se; el flux de pensaments, sensacions i records pot marejar. S’alcen dubtes: és aquest el camí?, practico bé? Tota aquesta confusió també és el bou: pura activitat mental.

Quan durant la meditació l’abismament aprofundeix, veiem Ment pertot. Un mestre, preguntat per la Ment de Buda, va respondre: “unes pedres, teules trencades, una tanca”. És a dir, el que tens davant dels ulls. El so dels còdols, els pins, el cel, el vent, el ganivet de cuina. La ment es manifesta així, ordinària i completa.

Per seguir les petjades cal una tensió ben entesa. Intenció clara i continuada, sense tensió. El silenci la concentra i posa l’energia al que tenim entre mans. Aquesta tensió interior ens afina l’atenció com un feix làser. Arriba el tro i s’obre una escletxa.

Aleshores intuïm allò que Kakuan suggereix. Tot és extret d’un mateix or. El que anomenem “fora” reflecteix la ment. Pressentir vol dir pressentir una presència abans d’haver-la confirmada. Flairar un perfum sense veure la dona; veure petjades que condueixen a una porta encara no travessada. La pregunta és si tindrem prou coratge per entrar.

Fins i tot enmig de la foscor, la claredat no s’aconsegueix fugint. S’esdevé quan mirem directament la confusió i n’examinem la natura. Mirar la ignorància la il·lumina. Hui-neng ho deia amb lucidesa; meditar és ser lliure de les formes exteriors i posseir ordre interior. Aquest ordre es cultiva amb l’atenció en quatre funcions bàsiques: (1) ordenar i anomenar el que apareix —“això és ràbia, això és por”—; (2) transformar sense violència, tornant a la postura i a la respiració quan un pensament s’infla; (3) alentir i retenir la percepció per calibrar l’acte abans de fer-lo; i (4) engendrar equanimitat per no identificar-nos amb cap contingut.

Així, al naixement d’un desig, el reconeixem, el deixem estar i reorientem l’atenció. No lluitem contra el dolor. Ens hi fonem, l’acollim, i perd força. L’atenció flexible pot enfocar i desenfocar; la rígida cau en obsessió. En una “seguda” o “zazén” que és com anomenaré a una sessió de meditació zen, percebem “a càmera lenta”. Com neixen, maduren i s’extingeixen els fenòmens. No es tracta de fer les coses lentes, sinó de percebre amb més finesa. Menjar amb atenció n’és un exemple. Un grapat d’arròs nodreix quan som plenament presents.

La tradició parla de la Porta del Drac al mig de l’oceà. Invisible a simple vista. Quan el peix la travessa, esdevé drac. Zazén és aquesta porta. No n’hi ha prou d’arribar-hi i quedar-se a fora; cal entrar-hi amb ossos, carn i medul·la. Travessar-la dissol els dubtes: no hi ha camí fora d’aquest aquí i ara. El camí és del present al present.

Cadascú viu el seu univers; serè o feréstec, joiós o angoixat. Sigui com sigui, és el que és. No fugis. Venç-lo sense lluitar. Deixa que les coses siguin el que són. I segueix, amb humil constància, les petjades del bou.

____________________

Aquest text forma part de la sèrie Els deu quadres de la doma del bou, on es descriuen les etapes del despertar espiritual segons el mestre Kuoan Shiyuan (s. XII). Has llegit l’Etapa 2: Descobriment les petjades. La doma, continua amb la següent etapa, un pas més endins en el misteri de la ment i de la vida.