La doma del bou. Primera etapa. La recerca del bou.

Il·lustració zen del primer quadre de la doma del bou. El domador inicia la recerca del bou, símbol de la pròpia ment i del camí del despertar.

INTRODUCCIÓ

El conte de la doma del bou

Al segle XII, el mestre xinès Kuoan Shiyuan (Kakuan Shien en japonès) va escriure una sèrie de deu poemes i dibuixos coneguts com els Deu quadres de la doma del bou. Aquesta obra s’ha convertit en una de les representacions més belles i universals del camí espiritual. El bou simbolitza la naturalesa essencial, la veritat última o la pròpia consciència. El domador,  som nosaltres, buscant i aprenent a relacionar-nos amb aquest misteri.Cada quadre descriu una etapa del despertar, des de la recerca inicial fins al retorn al món amb les mans obertes. El seu objectiu és mostrar, de manera poètica i profunda, el procés de transformació interior.

_______________________________________________________________________________________________________

Primera etapa

«En la selva confosa de la vida,

el buscador perd el camí.

Avarícia i il·lusió el confonen,

i no veu que el tresor és a casa seva.»

Hi ha moments en què ens sentim desorientats, amb un buit interior que ens empeny a preguntar-nos què és realment la vida. Aquest desassossec és el punt de partida del camí espiritual. En el llenguatge del Zen, és la recerca del bou.

Al principi creiem que allò que busquem és a fora: en terres llunyanes, en mestres o en experiències especials. Però el bou no viu a l’Índia ni al Tibet. El bou és la nostra pròpia ment. Tot el que percebem —colors, sons, emocions, pensaments— és expressió d’ella. Comprendre la vida només és possible comprenent la ment.

Tanmateix, gairebé mai ens aturem a mirar dins. Vivim distrets, creient que la realitat està fora de nosaltres. El Zen anomena això naraka: viure en l’infern de la ignorància, buscant allò que ja és present en el nostre interior.

El que necessitem és tornar la mirada cap endins. La consciència és el terreny real d’aquesta recerca: buida i il·limitada com l’espai, és l’ull a través del qual tot es manifesta. Sense consciència, res no existeix per a nosaltres. Ella és llum que revela el món, encara que a si mateixa no la puguem veure.

Aquesta llum pot ser tènue o radiant. Si volem conèixer la nostra ment, cal enfortir la seva claredat. L’eina és l’atenció, que té dues cares inseparables: concentració i observació. La concentració recull la llum en un punt, com una llanterna. L’observació l’obre per veure-ho tot amb nitidesa. Una sense l’altra no té força.

La pràctica del zazen ensenya a cultivar-les. Comencem amb la concentració: postura estable, respiració serena, cos arrelat. Aquesta fermesa és l’àncora que evita la dispersió. Després, des d’aquesta base, s’obre l’observació: deixar que tot aparegui tal com és —sons, sensacions, pensaments, emocions— sense aferrar-se ni rebutjar res.

Quan ens adonem de l’aferrament o del rebuig, només cal deixar-los anar. Com deia el mestre Kodo Sawaki: «És com fer volar un estel: a vegades cal estirar amb fermesa, a vegades afluixar la corda.»

Així comença la recerca del bou. No és perseguir un objecte llunyà, sinó aprendre a veure amb claredat allò que sempre ha estat aquí; la nostra pròpia ment. El bou és ara. El despertar consisteix a reconèixer-lo.

____________________

Aquest text forma part de la sèrie Els deu quadres de la doma del bou, on es descriuen les etapes del despertar espiritual segons el mestre Kuoan Shiyuan (s. XII). Has llegit l’Etapa I: La recerca del bou. La doma, continua amb la següent etapa, un pas més endins en el misteri de la ment i de la vida.