La doma del bou. Quarta etapa. Capturar al bou. La cacera.

El domador ha aconseguit capturar el bou. La consciència comença a estabilitzar-se, oscil·lant entre quietud i moviment, aprenent a sostenir-se enmig del canvi. Il·lustració tradicional de la quarta etapa de la doma del bou. El practicant subjecta el bou amb una corda, símbol de la concentració i l’atenció necessàries per mantenir viva la consciència.

Quarta etapa

«Amb l’ajuda del llaç, finalment l’he capturat.

L’esforç ha estat llarg i intens.

Ell és fort i encara vol fugir cap al camp o a la muntanya.

Però ja no podrà escapar-se.»

Després d’haver vist el bou per primera vegada, comença una nova etapa. Ja no n’hi ha prou amb reconèixer la presència de la consciència universal. Cal aprendre a mantenir-se en ella, a no perdre’s quan la realitat canvia de rostre.

La consciència es manifesta en mil formes. Un dia s’obre com un cel immens i clar. L’endemà s’enfosqueix i cau en la tempesta dels desitjos, de la por, o del cansament. El camí espiritual no és una línia ascendent. És un moviment constant d’alçades i descensos, d’oportunitats i oblit. Capturar el bou vol dir aprendre a restar desperts enmig d’aquest moviment.

El bou és la pròpia consciència, viva i indòmita. A vegades llueix com un déu radiant. Altres, s’amaga en la foscor i s’omple de records, d’orgull o d’angoixa. Tot això també és la consciència. Però mentre ens identifiquem amb les seves formes, el bou s'ens escapa. Per això cal la pràctica, la presència, l’atenció sostinguda. Cal aprendre a mantenir-se despert quan tot sembla perfecte i també quan tot es desfà.

El mestre Kakuan ens ofereix dues eines. El llaç i el fuet. El llaç és la concentració. Ens recorda que cal arrelar la consciència en el que és immutable, en el silenci que no es veu afectat pel canvi. El fuet és la lucidesa, la mirada que no permet l’estancament. Quan la consciència s’aferra a una experiència o s’identifica amb una emoció, el fuet la convida a continuar fluint. Quan es dispersa i s’oblida de si mateixa, el llaç la retorna al centre.

Així és la pràctica. Immòbil com una muntanya i fluint com un riu. Durant la meditació, el cos roman quiet i la consciència descansa en el seu centre, però els pensaments continuen movent-se. No cal lluitar contra ells. Només cal no seguir-los. No és el pensament qui ha de desaparèixer, sinó l’aferrament a pensar.

El mirall és una bona imatge per comprendre-ho. El mirall no es mou, però tot es mou dins seu. La consciència és aquest mirall que reflecteix el món sense retenir-lo. Deixar passar els fenòmens, no identificar-se amb ells, permet reconèixer la quietud que sempre hi ha darrere de tot moviment.

Quan tornem a la vida quotidiana, la consciència es veu temptada per les formes del món. Tornem al treball, a la família, a les obligacions, i sembla que el bou s’escapi novament. Però fins i tot aquest anar i venir, aquesta dispersió aparent, és expressió de la mateixa consciència. El que importa és recordar-ho. Tornar una vegada i una altra a l’atenció, a l’alè, a l’instant.

Capturar el bou vol dir no deixar-se capturar per res. És aprendre a sostenir la presència enmig del canvi. Quan la consciència s’encalla, cal fuet. Quan es perd, cal llaç. Quan s’oblida de si mateixa, cal només mirar-la amb compassió. El camí del zen no consisteix a aturar el moviment del món, sinó a veure’l des de la quietud que l’habita.

Així comença la doma. El bou és aquí, respirant amb nosaltres. No el posseïm, però tampoc ens pot escapar. És la mateixa vida que ens mira, silenciosa, a través de la consciència que ja som.

____________________

Aquest text forma part de la sèrie Els deu quadres de la doma del bou, on es descriuen les etapes del despertar espiritual segons el mestre Kuoan Shiyuan (s. XII). Has llegit l’Etapa IV: Capturar al bou. La cacera. La doma, continua amb la següent etapa, un pas més endins en el misteri de la ment i de la vida.